Com salvar l'economia després de la pandèmia coronavirus

Como salvar la economia tras la pandemia-1
 
 
El passat 14 de maig el COIT/COETC va celebrar un debat virtual on quatre experts van posar sobre la taula quines mesures caldria prioritzar per a mitigar els efectes de la crisi econòmica que seguirà a la crisi sanitària. També van posar l'accent en la situació del sector de les telecomunicacions en l'actual escenari i en el paper destacat que pot tenir en la reactivació de l'activitat empresarial. 
 
Els participants van ser: Cèsar Maurin, director del departament de Digitalització, Innovació, Comerç i Infraestructures de la CEOE; Francisco Hortigüela, director general d'AMETIC (patronal de la indústria tecnològica digital); Alejandra d'Iturriaga, directora de Telecomunicacions i del Sector Audiovisual del CNMC, i Alejandro Perales, president de l'Associació d'Usuaris de la Comunicació. 
 
La moderació del debat va ser a càrrec de José Antonio Portilla, vocal de la Junta de Govern i coordinador del Grup de Treball de Regulació i Polítiques de Telecomunicació del Col·legi. 
 
Un sector resilient
 
Els experts van coincidir que el sector de les telecomunicacions no sortirà indemne de la crisi a causa de la caiguda de la demanda residencial i empresarial. Aquesta caiguda serà la conseqüència directa de la reducció dels ingressos en aquests dos àmbits. 

També van posar en relleu que existeix una correlació entre l'evolució del PIB i la del sector. Atès aquest patró, cal esperar que la gran retracció prevista per a 2020 influeixi negativament en l'àmbit de les telecomunicacions. 

Malgrat tot, van constatar que el sector havia posat de manifest una gran robustesa i resiliència durant els moments àlgids de la pandèmia. Aquestes qualitats podrien ser decisives d'ara endavant. Cèsar Maurin va vaticinar que "és cert que els efectes seran enormes en tots els sectors, però una mica menor en el de les telecomunicacions". Aquesta circumstància -es va apuntar- servirà perquè el sector contribueixi a mitigar els efectes de la crisi a través de l'impuls a la digitalització de la societat. 
 
Les mesures clau
 
Al llarg del debat van aparèixer diferents propostes o mesures que hauran de prendre's per a afrontar la situació. Entre elles, l'adopció de mesures expansives per part del govern amb ajudes directes a les empreses i als ciutadans; el foment de l'exportació per a compensar la caiguda de la demanda interna, i la preservació del teixit empresarial amb mesures fiscals específiques per a preservar la liquiditat de les companyies. 

Igualment es va parlar de la necessitat d'un pla de recuperació en l'àmbit europeu. Referent a això, Francisco Hortigüela, va indicar que "el que es rebi d'Europa hauria de dedicar-se a la innovació i la digitalització, si mai no podrem ser competitius". Aquesta opció, descrita com a "inversió en talent digital", generaria noves demandes de treball qualificat, la qual cosa seria un element important per a frenar l'atur. 

Una altra línia estratègica que es va proposar va ser la reindustrialització del país, amb un èmfasi especial en el desenvolupament de la Indústria 4.0. Els experts van advocar per l'extensió de la digitalització a quatre sectors clau per a afrontar millor la crisi: turisme, salut, mobilitat sostenible, i agroalimentari. 

Segons Alejandro Perales, tot aquest gran impuls ha de tenir present que "no tothom té la mateixa capacitat econòmica i que encara hi ha un sector de la població sense accés a Internet". 
 
Futur de la regulació
 
En el diàleg es va abordar també com hauria de ser el futur de la regulació de les telecomunicacions. Alejandra d'Iturriaga va proposar que aquesta "busqui un equilibri entre a favor la inversió i la competència". D'aquesta manera, "es podrà aconseguir l'objectiu final de la regulació que és beneficiar als ciutadans". 
 
Els experts es van mostrar d'acord amb la importància de la col·laboració publicoprivada i de la mateixa regulació. Des del punt de vista empresarial es va suggerir que la regulació hauria de fomentar el desenvolupament i no frenar-lo. Francisco Hortigüela va reclamar que aquesta fos "flexible i la més resumida possible". Ja que de no ser així "dificulta els negocis digitals", va afirmar. 
 
En resum, la futura regulació, hauria de facilitar el procés de transformació digital; oferir confiança en les transaccions en línia, afrontar el tema de la ciberseguretat; i ordenar aspectes cada vegada més importants socialment com el teletreball. 
 
Noves oportunitats
 
El debat es va tancar fent balanç entre les oportunitats i les amenaces que s'obren a partir d'aquest moment. Una vegada superades les amenaces -que serien bàsicament la caiguda de l'activitat econòmica- els experts van subratllar diferents possibilitats que ofereixen les telecomunicacions per a canalitzar el futur. 
 
Una d'elles és la generalització de l'ús d'apps en el camp sanitari. L'exemple de Corea del Sud durant la gestió de la COVID-19 hi ha demostrat la seva importància. 
 
Alejandro Perales va subratllar que les telecomunicacions "ofereixen grans prestacions per a gestionar l'espai físic". Es referia amb això a realitzar de manera eficient "la identificació i seguiment de les persones que en el cas de la pandèmia és un factor molt rellevant", sempre tenint en compte la protecció de dades.
 
Un altre factor re-activador de l'economia que es va posar en relleu va ser l'arribada del 5G. Així mateix, es va fer referència a la Intel·ligència Artificial i al Big Data com a aspectes clau de futur per a optimitzar processos. 
 
Cèsar Maurin va concloure amb un toc d'esperança: "serà un món diferent i si els ciutadans i les empreses s'adapten a la nova realitat no hi haurà cap problema".