- Detalles
- Escrito por: accon
- Categoría: Uncategorised
- Visitas: 7147
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha publicat l'informe Who is prepared for the new digital age?, en el qual analitza l'estat de la digitalització a la Unió Europea i als EUA des d'una perspectiva empresarial. Espanya apareix en l'informe dins del grup de països moderats quant a l'adopció de tecnologies digitals, segons l'índex EIBIS.
Malgrat això, les taxes d'adopció de tecnologia digital per a tots els sectors a Espanya superen la mitjana de la UE, però es troben per darrere de la mitjana dels Estats Units.
Quant a la taxa d'adopció de tecnologies úniques, Espanya se situa per sobre de la mitjana, tant de la UE com dels Estats Units, per a plataformes en el sector d'infraestructures i per a IoT en el sector de la construcció. En aquesta mateixa taxa, també es troba per sobre de la mitjana europea en IoT, Big Data, drons i realitat virtual.
Digitalització: més empleats, millors salaris
Així mateix, el document assenyala que més del 60% de les empreses digitals espanyoles han augmentat el seu nombre d'empleats en els últims tres anys, en comparació amb el 52% de les empreses no digitals. Una empresa es defineix com a digital si ha implementat o organitzat tot el seu negoci al voltant de, almenys, una tecnologia digital.
Una altra dada rellevant és que el salari mitjà per empleat a Espanya és 1,2 vegades més alt per a les empreses digitals que per a les no digitals, la qual cosa reflecteix diferències en la productivitat entre totes dues tipologies.
Igualment, l'informe Who is prepared for the new digital age?, assenyala que "les regulacions de negocis i impostos" ha estat esmentat com l'obstacle més important per a la inversió, tant per part de les empreses digitals com per la resta de companyies. Els següents obstacles més citats han estat "el mercat de treball" i "la falta de disponibilitat de personal".
Europa per darrere dels EUA
L'informe també mostra que les taxes d'adopció digital a la UE són clarament més baixes que als EUA Només el 66% de les empreses manufactureres europees han adoptat almenys una tecnologia digital, mentre que als EUA ho han fet el 78%.
Aquesta diferència és més important en el sector de la construcció: les empreses digitals representen el 40% a la UE i el 61% als Estats Units. La diferència en les taxes d'adopció de tecnologia digital entre les empreses de la UE i les dels EUA és de 13 punts percentuals en serveis i 11 punts percentuals en el sector d'infraestructura.
Quant a les empreses que han organitzat completament el seu negoci al voltant d'almenys una tecnologia digital, la UE s'està quedant enrere en particular en el sector de la construcció (5% enfront del 17% als EUA) i en el d'infraestructures (15% comparat amb el 20% dels EUA). Les startups i les scaleups són l'excepció d'aquesta comparació. En aquests tipus d'empreses les taxes d'adopció digital són similars a la UE i els EUA.
Canvis en l'escenari global
Who is prepared for the new digital age?, posa en relleu que Europa també perd pes en digitalització en l'escenari global. Moltes de les signatures líders en tecnologia digital tenen la seva seu als EUA o la Xina. Les empreses de la UE només representen al voltant del 20% de les majors empreses d'R+D en aquest àmbit.
A més, les companyies europees tampoc figuren entre les principals empreses de tecnologia mundial, en àrees com l'electrònica de consum, la ciberseguretat, infraestructura i serveis digitals.
L'informe destaca el retard de les empreses de la Unió Europea en l'adopció de tecnologia digital en particular en el sector de la construcció i en IoT. També subratlla que l'adopció de tecnologies digitals pot donar lloc a grans impulsos en la productivitat i grans dividends per als early-adopters.
Fonts de l'informe
L'informe es basa en dos conjunts de dades úniques, entre ells l'European Investment Bank Survey (EIBIS) 2019, i l'EIBIS Startup and Scaleup Survey del mateix any. Aquestes dades procedeixen d'una enquesta duta a terme amb 12 500 empreses a Europa i 800 empreses als EUA
L'índex de digitalització EIBIS utilitzat en l'informe per a mesurar la situació dels països consta de cinc components: intensitat digital, infraestructura digital, inversió en programari i dades, inversions en millores de processos organitzatius i comercials, i sistema de monitoratge.
- Detalles
- Escrito por: accon
- Categoría: Uncategorised
- Visitas: 7371
Un estudi de la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), en col·laboració amb la Fundació COTEC, ha analitzat la maduresa digital dels 17 serveis de salut autonòmics, arribant a la conclusió que aquests serveis presenten un "índex baix" de transformació digital.
Els resultats de l'estudi determinen que la maduresa digital general dels serveis de salut és baixa, ja que se situa en el 31,7 %. Aquest percentatge procedeix de la puntuació aconseguida per les respostes a 40 preguntes formulades en l'estudi: d'un màxim de 2.632 punts possibles, aquestes respostes han sumat 834 punts.
Aquesta informació quantitativa s'ha obtingut, principalment, dels responsables de les direccions dels sistemes d'informació dels Serveis de Salut de les diferents comunitats autònomes. El procés s'ha dut a terme amb anterioritat a la crisi sanitària provocada per la COVID-19. L'estudi Índex Fenin de Maduresa Digital en Salut s'ha centrat en el grau de desenvolupament i implantació d'eines, models i serveis digitals.
Passos efectius i mesurables
"Veiem necessari impulsar plans estratègics de digitalització, que comptin amb partides de finançament específiques, així com mesurar i avaluar de manera permanent amb l'objectiu de promoure mesures que permetin aconseguir els objectius estratègics", ha assenyalat la secretària general de Fenin, Margarida Alfonsel, davant l'aparició de l'estudi.
Si bé l'índex global obtingut pel sistema és baix, Alfonsel també ha destacat que en el cas d'alguns serveis és alt, com per exemple en la gestió de cites, en l'accés a la història clínica electrònica per part dels professionals, o en la prescripció electrònica.
Per part seva, el director general de Cotec, Jorge Barrero, ha mostrat la seva preocupació per l'alta variabilitat en la maduresa i el grau d'adopció de serveis i tecnologies digitals detectat entre les diferents comunitats autònomes. "Tant els ciutadans com els professionals disposen de serveis digitals en salut diferents en funció d'on resideixen, ni la disponibilitat ni el grau de desenvolupament tecnològic són prou homogenis", ha precisat.
Estratègia nacional, implementació local
L'estudi recull les qüestions assenyalades per Margarida Alfonsel i Jorge Barrero. Per a afrontar-les recomana el desenvolupament d'"un marc comú, una Estratègia de Salut Digital d'àmbit nacional, acompanyada dels mecanismes de finançament en col·laboració amb les organitzacions prestadores de serveis sanitaris". A aquest efecte reclama "una visió estratègica general i una adaptació i actuació local". Per a això es requereix "un major lideratge polític que garanteixi un desenvolupament harmònic en totes les comunitats autònomes del Sistema Nacional de Salut".
L'Índex Fenin de Maduresa Digital en Salut ha analitzat quatre grans àmbits: infraestructures IT de salut digital, serveis per a professionals, serveis per a pacients, i sistemes analítics.
Cadascun d'aquests quatre àmbits presenta resultats diferents.
Infraestructures
L'índex de maduresa digital en l'apartat d'infraestructures és del 42,6%. És el més elevat dels quatre àmbits estudiats, però així i tot és baix en relació amb l'objectiu de la transformació digital.
De tots els elements analitzats sota aquest epígraf, 2 és situen per sobre del 50%. Són les tecnologies d'aplicacions per a pacients i la disponibilitat i recuperació 24x7 dels sistemes.
Serveis com a interoperabilitat, dispositius d'accés a la informació o gestió dels processos de govern de les TIC se situen al voltant del 40%. Per última destaca, per la seva baixa maduresa, el desenvolupament de plataformes de persistència de dades.
Professionals
Aquest índex és el segon més alt dels quatre àmbits considerats en l'informe, amb un 41,3%. L'anàlisi ha posat en relleu l'existència d'un important desenvolupament dels serveis digitals per a professionals en els primers estadis de maduresa.
No obstant això, la implantació de tecnologies avançades i els casos d'ús més sofisticats són molt incipients i desiguals. Això limita que els professionals puguin obtenir el valor esperat de la transformació digital.
De tots els serveis, el més madur i estès és l'accés a la història de salut per part dels professionals, amb un 60%. En aquest terreny destaca la consulta de la història clínica electrònica i la petició i prescripció electròniques. Cal assenyalar també l'ampli ús de documents electrònics, imatge digital no radiològica i informació electrònica en text lliure.
Pacients
L'índex de maduresa digital en l'apartat de pacients és del 22,8%. De manera excepcional, la gestió de cites i accés a la recepta electrònica és el servei amb major desenvolupament, amb un nivell de maduresa del 70,6%. La resta dels serveis digitals per a pacients, queden molt per darrere. Les consultes de la història de salut estan limitades per la disponibilitat d'accés a través de dispositius mòbils.
A més, la dificultat en la incorporació de dades de salut en la història clínica electrònica limita la quantitat d'informació integrada del pacient, que contínua dispersa entre diferents sistemes de diferents proveïdors sanitaris.
Sistemes Analítics
L'índex de maduresa digital de Sistemes Analítics és el més baix dels quatre àmbits estudiats: el 17,8%. Les dades i la seva anàlisi són l'epicentre de la transformació digital dels sistemes sanitaris. Afavoreixen l'adaptació i creació de nous processos tant en relació amb els ciutadans i com en la gestió clínica.
Els sistemes analítics tradicionals, estàtics i retrospectius estan donant pas a solucions amb capacitat predictiva i prescriptiva en temps real amb solucions que inclouen la Intel·ligència Artificial.
Aquests sistemes són la gran assignatura pendent dins de la transformació digital dels serveis de salut i, alhora, una de les àrees on s'obre un major nombre d'oportunitats de desenvolupament en el futur.
- Detalles
- Escrito por: accon
- Categoría: Uncategorised
- Visitas: 6946
Les més d'11.000 torres de Telxius a Espanya podran ser utilitzades pels operadors locals, la qual cosa redundarà en un augment de la competència, gràcies a un acord marc signat amb l'Associació Nacional d'Operadors Locals de Telecomunicacions (Aotec).
Tenint en compte que la infraestructura de Telxius està desplegada en la major part del territori nacional, incloent-hi una gran presència en poblacions amb menys de 50.000 habitants, el resultat directe del conveni serà la potencial millora del servei que aportin els associats d'Aotec en petites localitats, proporcionant una major capacitat del servei a l'Espanya buidada.
A més, el COIT/COETC ho celebra especialment perquè incentivarà la creació de llocs de treball en el sector de les telecomunicacions, ja que permetrà als operadors locals desenvolupar la seva xarxa pròpia i impulsar la seva expansió territorial. Els associats d'Aotec tindran una major facilitat per a aportar solucions d'accés sense fils als seus clients arribant on l'orografia del lloc complica l'accés per altres mitjans, a causa de l'abaratiment de les infraestructures, que passarien de ser pròpies a estar compartides.
Aquest acord incrementa la cartera de clients de Telxius confirmant la seva capacitat d'expansió com un dels grans líders del mercat en infraestructures de telecomunicacions.
El mapa de les torres de telecomunicació a Espanya
El país compta amb dues grans signatures quant a infraestructures destinades a la telecomunicació: Cellnex, que posseeix més de 10.700 emplaçaments, i Telxius, la unitat d'infraestructura de Telefònica que, amb presència tant a Europa com a Amèrica Llatina, supera els 20.000 emplaçaments. Aproximadament, el 70% d'ells es localitzen a Espanya i Alemanya, mentre que 30% restant se situa al Brasil, el Perú, Xile i l'Argentina. A més, el mercat espanyol s'ha vist incrementat amb la incorporació de la filial de Vodafone, que compta amb més de 9.000 emplaçaments (Foto: Aotec/Telxius).
- Detalles
- Escrito por: accon
- Categoría: Uncategorised
- Visitas: 7174
El Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació (COIT/COETC) tornarà a participar com a entitat institucional col·laboradora en els VIII Premis enerTIC, tal com fa des de la seva primera convocatòria. La vuitena edició dels guardons reconeixerà els projectes tecnològics més innovadors entorn de l'eficiència energètica i la sostenibilitat.
En aquest sentit, el Col·legi serà present en l'organització del certamen moderant taules rodones i assistint als grups de treball d'innovació, així com participant en l'acte de lliurament del guardó el desembre de 2020 i escrivint en la IX Guia de Referència "Smart Energy".
La convocatòria premiarà, d'una banda, els projectes tecnològics innovadors realitzats per empreses i organitzacions compromeses amb l'eficiència energètica i la sostenibilitat. D'altra banda, el protagonisme recaurà en els directius que han contribuït a implantar l'ús de les solucions tecnològiques més innovadores per a la millora de l'eficiència energètica i la sostenibilitat en les seves empreses i organitzacions, afavorint la seva actuació perquè serveixi d'inspiració i exemple a uns altres.
Les empreses associades i la Xarxa de Col·laboració Institucional d'enerTIC, entre les quals es troba el COIT/COETC, realitzaran, de manera exclusiva, les nominacions dels directius i l'avaluació de les candidatures. El Col·legi, que també pot presentar candidats, "realitza una gran funció quant a les definicions tècniques de l'estratègia d'enerTIC", en paraules d'Oscar Azorín, director de l'entitat convocant.
La categoria de projectes albergarà premis relacionats amb Intelligent Cities & Territories; Intelligent Energy & Utilities; Intelligent IT Infrastructure & Data Center; Intelligent Indústries & Mobility; International Projects, i Startups.
En la part directiva, les categories estaran dedicades a l'Administració Pública: Central, Autonòmica i Local; Energia & Utilities; Banca i Assegurances; Companyies Industrials; Grans Infraestructures IT; Universitats i Centres de Recerca, i Startups.
El termini per a presentar candidatures i nominacions encara continua obert. "Comptem amb el Col·legi donant-li veu i vot des de l'inici dels premis, fa ja vuit anys, perquè la seva visió està en sintonia amb les tendències del mercat tecnològic i de l'avaluació de les telecomunicacions, la qual cosa aporta un gran valor a la identificació d'aquests premis", va agregar Azorín, director d'enerTIC, en declaracions telefòniques al departament de Comunicació del Col·legi.
- Detalles
- Escrito por: accon
- Categoría: Uncategorised
- Visitas: 7876
Aquesta aplicació ha estat modificada amb la finalitat que generi un codi QR específic per a cada persona. Llavors, en funció d'una sèrie de dades de salut proporcionades pel mateix usuari, el QR vària de color, indicant amb això el grau de risc de contagi.
El codi de colors és molt bàsic i fàcil de comprendre: el verd dóna llibertat de moviments; el taronja implica quarantena d'una setmana i obligació d'introduir cada dia les dades de salut, i el vermell comporta una quarantena superior i la mateixa obligació de reportar que el taronja.
Corea del Sud ha estat definida per Nacions Unides com a exemple a seguir en la lluita contra la COVID-19. La peculiaritat de l'estratègia coreana s'ha basat en la realització de tests massius a la població (més de 15.000 diaris) independentment de la seva simptomatologia, així com estrictes controls de temperatura a tots els viatgers.
Aquesta estratègia s'ha completat amb la instal·lació obligatòria per a tota la població, així com per als visitants estrangers de llarga estada, de l'app Self-quarantine safety protection. La seva funcionalitat més important és detectar la ubicació de les persones que es troben en quarantena.
La quarantena s'ha establert per a tots aquells que haguessin entrat en contacte amb un contagiat. Igual que en el cas de l'app xinesa, les persones sota quarantena han d'informar periòdicament del seu estat de salut.
Tant l'app d'Alibaba a la Xina com la de Corea del Sud han permès conèixer l'estat de bona part de la població així com els seus moviments, la qual cosa ha tingut una influència decisiva a frenar els contagis.
Després de constatar l'èxit de les apps asiàtiques, la Unió Europea ha reclamat també la construcció d'un escenari on les aplicacions per a combatre la pandèmia tinguin protagonisme. Ho ha fet a través del Diari Oficial de la UE amb la publicació d'una Recomanació .
El text demana un "enfocament paneuropeu per a l'ús d'aplicacions mòbils" així com un pla comú de "dades anonimitzades", si bé deixa als Estats membres "adoptar aquestes mesures urgentment i en estreta coordinació entre si, amb la Comissió i amb altres parts interessades".
Una diferència important entre la iniciativa europea i les asiàtiques, a part que les segones han tingut un ús massiu i efectiu, és la voluntarietat de les europees enfront de l'obligatorietat establerta per la Xina i Corea del Sud.
Un altre aspecte molt destacat en l'àmbit Europeu és que s'ha obert un debat entre dos grans models per a l'adopció de les aplicacions: el model centralitzat pels governs, amb una certa erosió de la privacitat, i el descentralitzat, on aquesta es preserva gràcies a l'encriptació. La protecció de dades és una preocupació central a la UE.
La Comissió ha suggerit als Estats membres que col·laborin per a reactivar l'economia amb la desescalada per fases i amb l'establiment de corredors segurs entre els països que hagin aconseguit punts similars quant al control de la pandèmia. Entre les mesures per a fer-ho, ha destacat precisament l'ús de les Apps.
La interoperabilitat és un altre factor rellevant. Brussel·les ha descartat una aplicació única per a tot el territori europeu, però ha subratllat que les aplicacions de diferents països han de poder parlar entre si i compartir informació.
L'Agència Europea de Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit ha realitzat una àmplia selecció d'apps, europees i d'altres països, que ajuden a monitorar la COVID-19 amb una precisa descripció de cadascuna d'elles.
Al nostre país el govern central ha posat en circulació una aplicació oficial: Assistència COVID-19 amb una triple finalitat: permetre que l'usuari pot realitzar-se un autodiagnòstic; i descongestionar els telèfons d'atenció sanitària; i oferir informació de confiança a la ciutadania.
Algunes Comunitats Autònomes també han desenvolupat les seves pròpies apps. És el cas de Catalunya, la primera a fer-lo; Madrid amb CoronaMadrid, o el País Basc amb COVID-19.eus.
D'altra banda, Canàries ha estat triada per a la posada en marxa en l'arxipèlag del projecte pilot d'una aplicació mòbil de rastreig de contagis per coronavirus. Aquesta app registra els moviments de les persones que han contret el virus i avisa als seus contactes que han pogut estar exposats a un possible contagi, la qual cosa contribueix a controlar l'expansió de la pandèmia. A més, és interoperable en tota la Unió Europea.
Us recordem que en el número 215 de la nostra revista BIT es publica un especial sobre Salut Digital. D'aquest especial, us recomanem com a lectures complementàries a aquest article, dos reportatges:
"mhealth": Sector emergent i en ràpida evolució
"Intel·ligència predictiva basada en dades"
- El COIT/COETC i la RAI amplien el seu acord de col·laboració
- Principals conclusions de l'informe 'Societat Digital a Espanya 2019' de Fundació Telefònica
- Objectius de Desenvolupament Sostenible: possibles gràcies a les telecomunicacions
- El rei Felip VI manifesta el seu suport, ànim i compromís amb els enginyers durant la crisi del coronavirus
