- Detalls
- Escrit per: accon
- Categoria: Uncategorised
- Visites: 8001
L'informe "Superant els riscos d'una intel·ligència artificial sense ètica ni regulació" és fruit del treball del grup de Polítiques Públiques i Regulació del Col·legi. La coordinació d'aquest document ha estat a càrrec de José Antonio Portilla, que també ha participat en la seva redacció. La resta dels autors són: Eduardo Rodríguez, Juan Santaella, Noelia Miranda i Sonia Castillo.
Aquest Informe s'ha plantejat d'una banda com un document explicatiu, des d'una visió tècnica, de la Intel·ligència Artificial (IA), però també com un document de reflexió sobre les seves profundes implicacions per a la societat.
Els seus autors han volgut fer valdre els aspectes de transformació positiva que comporta la IA i alhora promoure un acostament crític a altres aspectes que mereixen una atenció especial.
La raó és, com assenyala el mateix informe en la seva introducció, que "la Intel·ligència Artificial és present en les nostres vides, ja en el moment actual, i estarà molt més present, gairebé omnipresent, en el futur".
Conseqüències en tots els camps
Aquesta omnipresència tindrà implicacions més enllà del pla tecnològic i de manera destacada en el pla econòmic. Segons l'OECD el 14% dels llocs de treball estan en risc d'automatització i el 32% es transformaran radicalment. Però també hi haurà implicacions en el pla legal, sociològic, i fins i tot ètic i filosòfic.
"Superant els riscos d'una intel·ligència artificial sense ètica ni regulació" ofereix en la primera secció un repàs clarificador a les tècniques i tecnologies que major impacte estan tenint actualment en aquest àmbit. Entre elles, cal assenyalar l'aprenentatge automàtic, la cooperació, persona-màquina (clau per a la indústria), la generació de llenguatge natural, la visió artificial o els sistemes encastats. En aquest apartat l'informe deixa clar que la IA "és un conjunt de tecnologies i no una única tecnologia".
Aplicacions conegudes i insospitades
La segona part de l'informe se centra en alguns exemples d'aplicació. Un dels més coneguts és l'àmbit de la salut. Aquí la IA ofereix moltes possibilitats i entre elles el monitoratge en temps real de dades biomètriques que permeten fins i tot detectar amb antelació situacions com un atac epilèptic.
Un altre àmbit habitual és el de la seguretat, però l'informe revela també aplicacions menys conegudes de la IA, com per exemple la conservació de la naturalesa a partir del seguiment de la vida salvatge. I, per descomptat, fa referència al sector de les telecomunicacions, i en concret la gestió de les xarxes 5G.
La intensitat de la recerca per a noves aplicacions de la IA en l'àmbit mundial s'aprecia en estadístiques com les de l'Organització Mundial de Propietat Intel·lectual. En l'última dècada el nombre de patents d'aquest organisme relacionades amb tècniques de IA ha crescut exponencialment.
Implicacions socials i ètiques
En aquest apartat l'informe posa més l'accent en les llums i ombres de la IA. Així, per exemple, si bé la IA introduirà major eficiència en nombrosos treballs també és cert que suposa un risc de fractura social a causa de la desocupació i la bretxa de qualificació que pot generar.
S'albiren beneficis clars per al sistema educatiu gràcies a la IA i així ho ha assenyalat la mateixa UNESCO, però la seva irrupció en aquest àmbit "requereix un debat públic sobre ètica, responsabilitat, transparència i seguretat".
Els algorismes són elements determinants per a la IA. En aquest punt l'informe adverteix que "tenim un seriós risc que es produeixin biaixos en les decisions adoptades que estiguin en obert conflicte amb els nostres principis d'igualtat i no discriminació, que agreugin el ja per si mateix complicat problema dels prejudicis socials de tota mena i que condicionin negativament les oportunitats i expectatives de vida de molts ciutadans".
En aquest sentit, la Comissió Europea ha establert en els seus Principis Ètics la necessitat d'un enfocament de la IA que tingui com a objectiu principal millorar el benestar dels éssers humans.
Els sistemes de valors també es veuran afectats pel creixement de la IA. Segons l'informe, la reconeguda filòsofa moral Judith Jarvis Thomson, ja va anticipar en els anys vuitanta les dificultats de la IA "per a trobar la solució d'un dilema humà complex".
IA i poder
La IA no serà aliena al poder geoestratègic del futur, i al repartiment de poder dins de les societats. Tenint en compte que es manejaran grans quantitats de dades què pot ocórrer si l'accés és asimètric i només una minoria pot obtenir-lo i utilitzar-lo deixant a la resta com a mers usuaris? Aquesta és una de les qüestions crucials que planteja l'informe.
El tema del poder és rellevant perquè la IA ja no sols forma part de l'ambient científic i acadèmic, sinó que s'ha integrat en l'àmbit de les polítiques nacionals. Cinc països han pres la davantera en aquest àmbit: el Canadà, el Japó, Singapur, la Xina, Emirats Àrabs i Finlàndia.
Aquest informe del Col·legi ha identificat també els principals objectius estratègics que haurien de presidir les polítiques IA. Entre elles estan la millora del sistema educatiu, de la indústria, de l'administració i de la retenció del talent, però també l'ètica.
Responsabilitat dels agents
Una de les principals conclusions de l'informe és que "no ha de renunciar-se a les possibilitats i bondats de la Intel·ligència Artificial, però això ha de fer-se des de l'òptica de l'ètica i responsabilitat". A això afegeix que: "les implicacions morals i ètiques de la Intel·ligència Artificial concerneixen a tots els agents involucrats d'una manera o una altra en ella. En particular, els perfils científics i tècnics desenvolupadors de la IA han de ser conscients d'aquestes noves implicacions que comporta el seu treball" (Foto: ICS/*Depostphoto).
Baixa't aquí l'informe
Consulta aquí el número 214 de la nostra revista BIT amb un especial sobre Intel·ligència Artificial
- Detalls
- Escrit per: accon
- Categoria: Uncategorised
- Visites: 7441
El dijous 23 de juliol es va celebrar a Madrid l'Assemblea General del COIT, amb connexió en remot amb les seus col·legials a Catalunya, Galícia, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i País Basc.
Quant als acords adoptats en la reunió, en primer lloc es van aprovar els comptes de l'exercici anterior i la memòria anual de l'any 2019 en compliment del que s'estableix en l'article 11 de la Llei de Col·legis Professionals, que estableix que aquestes corporacions estaran subjectes al principi de transparència en la seva gestió, havent d'aportar amb caràcter anual informació sobre la gestió econòmica, quotes, procediments sancionadors, règim d'incompatibilitats dels membres de l'òrgan directiu o gestió de visats, entre altres aspectes.
A continuació, es va presentar als col·legiats la informació sobre la marxa del COIT en el primer semestre de 2020 en diferents apartats: Activitat dels diferents grups de treball; accions institucionals; relacions amb Universitats; organització i planificació d'esdeveniments en tots els territoris; commemoració del centenari del títol d'Enginyer de Telecomunicació; projecte d'identitat visual, i estratègia de comunicació.
Posteriorment, l'Assemblea General va aprovar realitzar una modificació en el Reglament General de Règim Interior del COIT que permetrà la celebració de reunions a distància dels òrgans de govern col·legials, i que farà possible que les pròximes Assemblees Generals es puguin realitzar ja de manera telemàtica complint amb tots els requisits estatutaris i reglamentaris.
Per a finalitzar, es va aprovar també el codi de conducta per a la realització d'inversions financeres, que té com a objecte compatibilitzar la salvaguarda del patrimoni col·legial amb el manteniment de la liquiditat i l'obtenció de rendibilitat, i que està basat en els principis de seguretat, liquiditat, rendibilitat, diversificació i no especulació.
El codi de conducta del COIT està alineat amb els principis de transparència i bon govern corporatiu que ha establert la CNMV, i sobre la base d'ells s'elaborarà un informe anual dels sistemes de selecció, de gestió i de l'evolució de les inversions que es remetrà a la Junta de Govern, al Consell de Col·legi i a l'Assemblea General.
- Detalls
- Escrit per: accon
- Categoria: Uncategorised
- Visites: 7634
Folding@home és una iniciativa de computació distribuïda en la qual participen centenars de milers de persones i empreses de tot el món de manera voluntària per a poder avançar en la recerca de diferents malalties. Des de la irrupció de la pandèmia, aquesta iniciativa també s'ha enfocat cap a la lluita contra la COVID-19.
Una de les empreses que ha posat la seva capacitat de còmput al servei de folding@home en la seva recerca sobre el coronavirus és Telefònica. En concret, la companyia ha ofert un total de 107 servidors amb una capacitat de processament de 3.552 CUPs (Unitat Central de Processament en el servidor) a Alemanya, l'Argentina, el Brasil, Espanya, l'Uruguai, Mèxic i Regne Unit. En conjunt aquests servidors constitueixen un veritable macro ordinador capaç de tractar enormes quantitats de dades.
"Tot va començar a principis del passat mes de març quan un empleat de Telefònica Alemanya, que estava utilitzant la seva capacitat de còmput en l'àmbit personal per a folding@home, va suggerir que l'empresa podria posar la capacitat de còmput vacant en aquell país a la disposició de la mateixa iniciativa, i així es va fer", explica Cayetano Carbajo, director de Transport, Nuclis de Xarxa i Serveis de Telefònica SA.
"Llavors vaig pensar que seria molt positiu que aquesta cooperació s'estengués a altres països on és present la nostra operadora i per aquesta raó comencem a treballar en aquest sentit", diu Carbajo, a més de ressenyar que la cooperació podria mantenir-se tot el temps que sigui necessària: "encara que en principi està condicionada per la nostra capacitat de còmput vacant, la veritat és que sempre solem tenir capacitat disponible en algun lloc o un altre i en conseqüència no hi hauria data de caducitat".
"Existeix un rànquing en folding@home sobre les persones i organitzacions compromeses amb la iniciativa i entre els més de 270.000 participants, Telefònica se situa en el número 300 aproximadament", destaca Cayetano Carbajo.
Anton Thynell, cap de Comunicacions i Col·laboracions en folding@home, ha assenyalat sobre aquest tema: "considerem molt important que Telefònica estigui col·laborant en el nostre projecte en la lluita contra el coronavirus. Junts som més forts".
A la recerca d'un tractament
Per part seva, Enrique Blanco, director de Tecnologia i Informació de Telefònica recorda que "al llarg de la seva història, la companyia ha viscut situacions de crisis en diferents moments i en diversos països. I sabem que en temps de crisi les xarxes i eines de comunicació resulten encara més crucials de l'habitual. Per això, ens hem sumat a aquest projecte oferint els nostres recursos tecnològics i coneixements per a donar suport a la recerca per a pal·liar els efectes del coronavirus".
Tal com posa en relleu Enrique Blanco, folding@home no busca aconseguir una vacuna, sinó establir un tractament efectiu contra la malaltia. Per a aquest fi realitza simulacions de la dinàmica de les proteïnes del virus. "Aquest tipus d'estudis -apunta Cayetano Carbajo- són dels quals més capacitat de computació consumeixen". Aquest treball també podria ser realitzat per supercomputadors però Cayetano Carbajo recalca que "són molt cars i poc disponibles perquè no hi ha molts".
L'avantatge de la computació distribuïda que realitza folding@home és que permet acostar-se a la capacitat dels supercomputadors. "Això és possible perquè els càlculs es trenquen en blocs petits i cadascun es dóna als ordinadors que estan en xarxa, i quan ja els han executat es recomponen i s'obté el resultat final", detalla Carbajo.
Dues dècades de recerca mèdica
Folding@home va sorgir l'any 2000 a iniciativa de l'Escola de Medicina de St. Louis de la Universitat de Washington (els EUA). Des de llavors ha estat destinant els recursos informàtics dels seus participants en la recerca de l'Alzheimer, de diferents tipus de càncer i de malalties neurològiques i infeccioses, principalment.
Moltes d'aquestes recerques tenen com a objecte d'estudi les proteïnes, perquè estan formades per cadenes lineals d'aminoàcids que, en molts casos, es "pleguen" espontàniament en estructures compactes i funcionals. L'organització i el moviment dels components d'una proteïna determinen la seva funció.
Els virus tenen proteïnes que usen per a suprimir el sistema immunològic i reproduir-se. En el cas de la COVID-19, la iniciativa folding@home investiga com funcionen les proteïnes virals amb la finalitat de dissenyar teràpies per a frenar-les.
Més enllà dels servidors, Telefònica ha encoratjat als seus empleats a participar amb folding@home a títol individual. "Hi ha moltes persones en la companyia amb un coneixement tècnic molt vàlid que poden col·laborar de manera privada", indica Cayetano Carbajo. I afegeix: "per la mateixa raó també animo als meus companys, a tots els Enginyers de Telecomunicació, al fet que impulsin aquesta recerca amb la capacitat de còmput de la qual puguin disposar".
En la seva opinió, "folding@home és una iniciativa petita, però significativa, en el context més ampli del paper que han tingut les telecomunicacions durant la pandèmia i que ha permès mantenir el contacte entre les persones i donar continuïtat a l'activitat econòmica amb el teletreball".
(Foto: ICS/*Depositphoto).
- Detalls
- Escrit per: accon
- Categoria: Uncategorised
- Visites: 7544
Benvolguts/des Col·legiats/des,
Us recordem la ubicació a Barcelona per a connectar en remot a l'Assemblea COIT, del dia 23 de juliol:
Avda. Josep Tarradellas, 38; 08029 Barcelona - SPAIN
Metro: L-5 Entenza; L-3 i L-5 Sants Estació.
Bus Línies: 27, 30, 32, 43, 78.
Per a més informació pots visitar el següent enllaç: Assemblea web COIT
Gràcies.
- Detalls
- Escrit per: accon
- Categoria: Uncategorised
- Visites: 7640
L'Informe DESI 2020 (Índex d'Economia i Societat Digital) és un índex construït a partir d'indicadors rellevants sobre el rendiment digital de la UE que mostra específicament l'evolució dels Estats membres en aquest àmbit recollint dades ja consolidades de l'any 2019. Espanya ocupa el lloc 11 de la llista, per sobre de la mitjana de la UE.
L'informe posa de manifest en la seva última edició que durant l'any passat els països de la UE van millorar el seu rendiment digital en conjunt, encara que amb velocitats molt diferents. Alguns estan molt avançats, mentre que uns altres tenen encara un llarg camí per recórrer. Els països que se situen per davant en l'Índex d'Economia i Societat Digital (DESI) són Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Països Baixos i Malta. En les últimes posicions es troben Xipre, Itàlia, Romania, Grècia i Bulgària.
Espanya ocupa el lloc número 11, està per sobre de la mitjana de la UE. L'Informe DESI 2020 ofereix també la informació per estats membres, la qual cosa permet accedir detalladament a les dades espanyoles. El rànquing comprèn els 28 països membres de la UE, incloent-hi el Regne Unit, ja que es basa en dades recollides abans del Brexit. Aquí va un resum dels resultats en algunes categories de l'informe i la posició d'Espanya en cadascuna d'elles.
Connectivitat
Segons l'Informe DESI 2020 la connectivitat general ha millorat a la UE. El rànquing general d'aquesta categoria està liderat per Dinamarca, Suècia i Luxemburg. Espanya se situa en cinquè lloc, molt per sobre de la mitjana europea. En 2019, la cobertura d'accés de pròxima generació (NGA) arribava al 86% de les llars, mentre que les xarxes fixes de molt alta capacitat (VHCN) estaven disponibles per al 44% de les llars. Malta, Dinamarca i Luxemburg lideren els VHCN amb una cobertura d'almenys el 90% de les llars.
El 78% de les llars europees tenia una subscripció de banda ampla fixa en 2019, enfront del 70% fa cinc anys. Cada vegada més persones utilitzen serveis de banda ampla d'almenys 100 Mbps, amb un nivell actual del 26% de les llars, cinc vegades més que fa cinc anys. Les xarxes 4G cobreixen a gairebé tota la població europea, però s'ha avançat menys en les assignacions de 5G. Només 17 Estats membres ja han assignat espectre en les bandes pioneres 5G en 2019. Finlàndia, Alemanya, Hongria i Itàlia són els més avançats en aquest àmbit.
Capital humà i capacitats digitals
En 2019 es va produir una millora tant en les capacitats bàsiques dels usuaris d'Internet com en les capacitats avançades. En aquest apartat figuren en primer lloc Finlàndia, Suècia i Estònia. Espanya ocupa el lloc 17, la quarta posició per sota de la mitjana de la UE.
Malgrat les millores, l'Informe DESI 2020 constata que una part important (42%) de la població de la UE encara manca de capacitats digitals bàsiques, encara que la majoria dels treballs requereixen tals capacitats. L'informe assenyala, amb dades de 2018, que uns 9,1 milions de persones van treballar com a especialistes en TIC a la UE. Això significa 1,6 milions més que quatre anys enrere. Tanmateix, continua havent-hi una escassetat d'especialistes en TIC en el mercat: el 64% de les grans empreses i el 56% de les pimes van informar que les vacants d'aquests professionals havien estat difícils de cobrir.
Aquestes dificultats van ser majors a Romania i Txèquia, on el 80% de les empreses van manifestar tenir problemes en la contractació d'especialistes en TIC. D'altra banda, existeix un desequilibri de gènere en aquest camp: només un de cada sis especialistes en TIC és dona.
Ús de serveis d'internet
L'ús d'internet per part de la ciutadania continua augmentant any rere any. Els països líders en aquest àmbit són Finlàndia, Suècia i els Països Baixos. Espanya ocupa el lloc número 11, però està situada per sobre de la mitjana de la UE. Segons l'Informe DESI 2020, el 85% dels europeus naveguen per Internet almenys una vegada per setmana (enfront del 75% en 2014). En aquesta categoria, les xifres van del 67% de Bulgària al 95% de Dinamarca.
L'ús de videotrucades és el servei que més ha crescut. Ha passat del 49% en 2018 al 60% en 2019. La banca per Internet i les compres en línia també són serveis àmpliament utilitzats, per un 66% i un 71% dels usuaris d'Internet, respectivament. Per contra, només l'11% dels europeus van completar un curs en línia en 2019.
Integració de la tecnologia digital en les empreses
L'Informe DESI 2020 situa en els primers llocs d'integració digital de les empreses a Irlanda, Finlàndia i Bèlgica. Espanya està en la posició número 14, just un lloc per sota de la mitjana de la UE. Les empreses s'estan tornant cada vegada més digitalitzades i les grans signatures van al capdavant d'aquest procés. El 38,5% de les grans empreses depèn de serveis avançats en el núvol i el 32,7% realitza anàlisi de Big Data.
Per contra, la gran majoria de les pimes encara no estan utilitzant aquestes tecnologies. Només un 17% d'elles usen serveis en el núvol i el 12% Big Data. Els països millor classificats, respecte a aquests indicadors, són: Malta, amb el 24% de les empreses que utilitzen Big Data, i Finlàndia, amb el 50% que treballen amb serveis en el núvol. Quant al comerç electrònic, només el 17.5% de les pimes van vendre productes en línia en 2019. Això va suposar un lleuger augment d'1.4 punts percentuals en comparació amb 2016.
Serveis públics digitals
Aquesta categoria està liderada per Estònia (un país amb un elevat grau de digitalització) seguit d'Espanya i de Dinamarca. Amb això Espanya se situa 13 posicions per davant de la mitjana de la UE. Espanya també apareix en un destacat segon lloc en l'ús de Dades obertes.
En 2019 van augmentar tant la qualitat com l'ús dels serveis públics digitals. El 67% de les persones que usen Internet es van relacionar digitalment amb la seva administració pública, en comparació amb el 57% en 2014. Un dels aspectes que més estimula la comunicació digital amb l'administració és la reducció del temps emprat.
Recerca i desenvolupament en TIC
L'Informe DESI 2020 també inclou una anàlisi a fons del sector de les TIC i de la seva influència en la recerca i desenvolupament. Aquesta anàlisi abasta aspectes com el valor afegit, els preus, el nivell d'ocupació, la productivitat, la despesa en R+D, el personal contractat en R+D i el finançament públic que rep el sector. Altres aspectes rellevants que mereixen l'atenció de l'Informe DESI 2020 són les tecnologies emergents i la ciberseguretat (Foto: Serveis de Comunicació de la CE/GeorgesBoulougouris).
- Radiofreqüències i salut: on informar-se per a evitar els enganys
- Espanya perd manxa en recerca i desenvolupament
- El Grup de Treball Smart Cities/Smart Regions del COIT/COETC presenta la seva memòria anual 2019
- La justícia confirma que les professions d'enginyer tècnic estan vinculades a l'especialitat cursada
