Actualitat sobre la professió a Catalunya
Caducat  |
 |
QÜESTIONS FREQÜENTS SOBRE LA SITUACIÓ PROFESSIONAL DE L’ENGINYERIA DE TELECOMUNICACIÓ A CATALUNYA
ORGANITZACIÓ COL·LEGIAL
Des de quan està constituït el nostre Col·legi?
Qui ostenta la representació de la professió d’enginyer de telecomunicació a Catalunya?
Quin sentit té que el Col·legi sigui estatal?
Quin grau d’autonomia té el COETC?
Per què d’altres col·legis d’enginyeria tenen un àmbit territorial català?
Poden els col·legiats assistir a les assemblees generals?
VINCULACIÓ COL·LEGI-ASSOCIACIÓ
Quina diferència hi ha entre el Col·legi i l’Associació?
Quin és el tipus de col·laboració amb l’Associació?
Quina és la seu de la AEIT.cat?
COL·LEGIACIÓ
Quan cal estar col·legiat?
Cal estar habilitat professionalment?
Com poden recuperar la col·legiació les persones que van causar baixa com a conseqüència
de la situació anterior?
EXERCICI PROFESSIONAL
En quins casos cal visar un treball professional?
Què és l’acreditació d’ENAC per projectes d’ICT?
Els treballs visats amb anterioritat en d’altres col·legis queden coberts per la pòlissa de
Responsabilitat civil professional?
Per què a d’altres Comunitats Autònomes es genera més activitat professional que a Catalunya?
ASPECTES DE FUTUR
Com afectarà la nova Llei de Serveis i Col·legis professionals?
Podrien constituir-se en un futur col·legis autonòmics per a la nostra professió?
Es podrien incorporar altres titulacions al Col·legi?
ORGANITZACIÓ COL·LEGIAL
Des de quan està constituït el nostre Col·legi?
El Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació (COIT en castellà) és una corporació de dret públic d’àmbit estatal constituït l’any 1967. Els estatuts generals estan aprovats pel Reial Decret 261/2002, de 8 de març.
L’any 2.000 es va constituir la demarcació de Catalunya, amb les sigles COETC (Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació a Catalunya). Actualment té la seu al carrer Ali Bei 59 de Barcelona i la web és www.coetc.net .
El Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació és en l’actualitat d’acord amb la sentència 83/2013 de 6 de febrer, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (sentència que ha estat declarada ferma pel Tribunal Suprem), l’únic col·legi existent per a aquesta professió.
Qui ostenta la representació de la professió d’enginyer de telecomunicació a Catalunya?
D’acord amb l’article 1 de la Llei de Col·legis Professionals, al ser la professió d’enginyer de telecomunicació de les considerades amb col·legiació obligatòria, el corresponent col·legi professional és l’òrgan que ostenta la representació institucional en exclusiva de la professió d’enginyer de Telecomunicació.
Per tant, la representació exclusiva de la professió a Catalunya l’ostenta el COETC-COIT.
Quin sentit té que el Col·legi sigui estatal?
El Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació, és un col·legi d’àmbit estatal organitzat en demarcacions territorials. Com tots els col·legis estatals, està tutelat per un Ministeri que en el nostre cas és a l’actualitat el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.
En el marc actual, l’existència d’un Col·legi professional estatal organitzat com el nostre reflecteix com s’estructura el sector de les telecomunicacions a Espanya a nivell empresarial ja que el mercat de les telecomunicacions és fonamentalment estatal. De l’altra, a nivell competencial, també s’adequa a la forma que estan repartides les competències del nostre camp es entre les administracions. Recordem que les competències en telecomunicacions són exclusives de l’Estat.
El model de demarcacions, permet la proximitat als organismes autonòmics i locals de manera eficient, sense perdre els beneficis de la interterritorialitat que el nostre sector té de forma natural i per tant poder signar acords amb organismes de nivell estatal.
Quin grau d’autonomia té el COETC?
En primer lloc es precís indicar que les atribucions de les Demarcacions Territorials estan contemplades en els Estatuts Generals del COIT.
En aquest escenari cal remarcar que el COETC des de sempre ha tingut capacitat i autonomia suficient per interactuar amb administracions de Catalunya d’acord amb nostre reglament de règim interior. Disposem d’òrgans directius com l’assemblea o la junta directiva territorial. Pel que fa a la capacitat de representació institucional, cada demarcació disposa d’un degà i d’una junta territorial que poden assistir a actes institucionals, firmar acords amb entitats, convocar eleccions, etc.
En aquest sentit, la nostra prioritat és i ha estat defensa dels interessos de la professió al marge de altres interessos. Per exemple, hi ha diverses administracions a Catalunya que no consideren adequadament la nostra professió en concursos públics, ens neguen determinades atribucions professionals, pel que és necessari que actuem en defensa de la professió argumentant que els enginyers de telecomunicació disposen dels coneixements i atribucions professionals per realitzar les funcions que es tracti.
En l’actualitat, no hi ha cap element objectiu que permeti afirmar que una altre tipus organització professional a Catalunya comporti majors beneficis per a la professió.
Per què d’altres col·legis d’enginyeria tenen un àmbit territorial català?
Per diversos motius, però per s’han de donar dos fonamentalment:
Primer, per raons històriques donat que el desenvolupament de determinades enginyeries a Catalunya tenen uns orígens anteriors a la nostra professió i a la creació dels Col·legis. Per tant, es tracta d’un desenvolupament que ha estat conforme l’activitat econòmica tradicional i el seu teixit empresarial tradicional. En el nostre cas, la primera escola a Catalunya l’ETSETB, va ser creada l’any 1971, per tant les primeres promocions van titular-se molt posteriorment a la creació del nostre col·legi. Malauradament a Catalunya no s’ha desenvolupat o consolidat un teixit empresarial de telecomunicacions o de les seves tecnologies associades que sobre surti respecte d’altres territoris a nivell europeu.
Segon, perquè l’Administració autonòmica i local té unes competències molt clares en matèria de determinades branques de l’enginyeria. No és el cas de les telecomunicacions on la Generalitat només té transferides diverses competències com el registre d’instal·ladors, la inspecció i control de les ICT o les llicències de radioaficionats.
En resum en l’àmbit de l’enginyeria amb atribucions professionals regulades existeixen per una banda:
Col·legis d’àmbit estatal amb demarcacions o delegacions a Catalunya
- Camins canals i ports
- Telecomunicació
- Navals
- Aeronàutics
- Forests
- Mines
- ICAI
Col·legis d’àmbit català
- Industrials
- Agrònoms
Per tant, la nostra situació està en la línia d’altres branques de l’enginyeria.
Poden els col·legiats assistir a les assemblees generals?
Les Assemblees Generals, són el màxim òrgan de decisió del Col·legi, actualment es pot assistir a les mateixes de forma telemàtica des de qualsevol de les seus de les demarcacions del Col·legi, inclosa la de Catalunya.
Per tant, qualsevol col·legiat de Catalunya pot participar en les assemblees generals, fer sentir la seva veu així com votar democràticament les propostes que es plantegin.
A més de les Assemblees Generals del COIT, com a COETC també celebrem les nostres Assemblees Generals amb els col·legiats de Catalunya.
VINCULACIÓ COL·LEGI-ASSOCIACIÓ
Quina diferència hi ha entre el Col·legi i l’Associació?
El Col·legi és una corporació de dret públic que representa la professió de forma exclusiva davant de l’Administració, entre d’altres coses. Les seves funciones estan delimitades pel que estableix la normativa vigent de Col·legis professionals i els estatuts aprovats vigents. Per tant, un col·legi té unes funcions de caràcter públic (ordenació de la professió, règim disciplinari), i d’altres de caràcter privat que també desenvolupen pel desenvolupament professionals dels enginyers de telecomunicació amb funcions de formació, edició de publicacions, etc.
L’associació respon exclusivament a interessos associatius dels seus membres en aquest cas interessos a nivell professional: networking, divulgació o formació en sentit ampli.
Moltes de les finalitats i funcions dels Col·legis i de les Associacions són similars, això en el cas de la nostra professió és un gran avantatja, donat que és possible coordinar de la forma més adequada les activitats que es realitzen des de l’àmbit públic i les que es fan des de l’àmbit privat per a la defensa de la professió i els interessos dels col·legiats.
Quin és el tipus de col·laboració amb l’Associació?
Actualment COETC té un acord de col·laboració amb l’Associació Espanyola d’Enginyers de Telecomunicació a Catalunya (AEIT.cat). A diferència del Col·legi, l’associació té un caràcter privat no exclusiu que permet oferir serveis als seus membres. Ambdues entitats treballen en col·laboració cadascuna dins del seu àmbit legalment establert.
Les persones que estan col·legiades poden associar-se sense cost addicional, la quota serà conjunta i emesa pel Col·legi ja que d’aquesta forma es pot desgravar de la declaració de la renda. D’aquesta manera es rebran els serveis d’ambdues organitzacions, que es complementen entre sí.
Quina és la seu de la AEIT.cat?
Mitjançant un conveni de cessió d’espai l’AEIT a Catalunya pot fer ús del local propietat del COETC del carrer Ali Bei, 59.
COL·LEGIACIÓ
Quan cal estar col·legiat?
Cal remarcar que la majoria d’enginyers de telecomunicació estan col·legiats voluntàriament com distintiu i prestigi de pertànyer a una professió com la nostra. Com a Col·legi cada cop tenim més en compte que la majoria de col·legiats no exerceixen la professió de forma regulada i per això, cal evolucionar cap a un model de Col·legi que atengui a les noves necessitats professionals.
Tot i això, en aquests moments la llei obliga a col·legiar-se sempre que s’hagi d’exercir com a enginyer al igual que d’altres professions tècniques, ja sigui com a lliure exercent o bé al servei d’una empresa. A la pràctica, significa que cal estar col·legiat quan se signa un document de caràcter professional: projecte, certificat, informe, dictamen, etc.
En aquests casos caldrà indicar a més de la professió el nostre número de col·legiat. Això té el sentit de protegir els drets usuaris com a receptors dels serveis professionals on el sistema actual en el nostre país exigeix que es realitzin a través de professionals col·legiats. Això és el mateix a d’altres professions regulats: metges, arquitectes, advocats,etc.
Cal estar habilitat professionalment?
A més d’estar col·legiat, per exercir cal estar “habilitat professionalment”. L’habilitació professional és “la llicència” que a d’altres països tenen de forma privada, però que a Espanya l’atorguen els col·legis professionals.
Com a Col·legi professional disposem d’un comitè de deontologia que en el suposat cas pot inhabilitar d’acord amb els casos establerts legislativament un determinat professional. Afortunadament, això és molt poc habitual, però és el que marca la legislació.
Per tant, una persona NO col·legiada, no està habilitada per exercir la professió i per tant, està en una situació irregular per prestar serveis d’enginyeria. Aquest fet pot ser denunciable davant de la justícia per qualsevol persona afectada.
Com poden recuperar la col·legiació les persones que van causar baixa com a conseqüència de la situació anterior?
Des del Col·legi s’intentarà que les persones anteriorment col·legiades i que van causar baixa com a conseqüència de la situació creada arrel de la creació del CETC, mantinguin el número de col·legiat anterior sempre que sigui possible.
EXERCICI PROFESSIONAL
En quins casos cal visar un treball professional?
Actualment d’acord amb la Llei 2/1974 de Col·legis Professionals, el visat té caràcter voluntari a excepció de diversos casos continguts en el Reial Decret 1000/2010 sobre visat Col·legial Obligatori.
En el nostre cas s’estableix el visat obligatori a aquells treballs de l’edificació de l’àmbit de l’enginyeria de telecomunicació. Per exemple, un cas seria el projecte o la direcció d’obra d’una infraestructura de radiocomunicacions.
En la resta de casos el visat es realitza voluntàriament ja que ofereix els següents avantatges:
- Cobertura de Responsabilitat Civil professional mitjançant una assegurança col·lectiva amb una cobertura de 600.000€
- Identitat i habilitació professional
- Correcció i integritat formal
El visat es realitza telemàticament a través de la plataforma http://e-garantia.coit.es
Què és l’acreditació d’ENAC per projectes d’ICT?
El nostre col·legi ha estat el primer que ha estat acreditat per ENAC com a entitat dins de l’àmbit d’inspecció de projectes de telecomunicacions, en concret per projectes i projectes modificats d’ICT. L’acreditació ENAC suposa que el nostre procés de verificació compleix els paràmetres de qualitat establerts per la norma ISO 17.020.
La verificació d’ICT és un procediment voluntari que els autors d’aquests projectes poden sol·licitar per garantir que el seu treball és conforme a allò que la normativa en la matèria exigeix. D’aquesta forma es facilita i accelera a l’Administració el procés de tramitació.
Els treballs visats amb anterioritat en d’altres col·legis queden coberts per la pòlissa de Responsabilitat civil professional?
El Col·legi ha negociat amb la companyia asseguradora un canvi en les condicions de la pòlissa per tal que aquells companys que varen visar algun treball professional en un altre col·legi en el qual hagin causat baixa, mantinguin la cobertura de l’assegurança davant possibles reclamacions com si hagués estat visat en el nostre organisme.
Això sí, la cobertura només cobreix si la persona està col·legiada en el moment de rebre la possible reclamació.
Per què a d’altres Comunitats Autònomes es genera més activitat professional que a Catalunya?
Es pot afirmar de forma general que les administracions de Catalunya no han ajudat massa ni confiat en l’assessorament de la nostra professió, a diferència d’altres Comunitats Autònomes. Sí que és cert que hi ha hagut alguna col·laboració puntual amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i en tots els aspectes vinculats a la normativa d’ICT.
Per la resta de qüestions, els grans projectes de telecomunicacions iniciats en etapes anteriors per la Generalitat, mai van comptar amb la participació de treballs signats per enginyers de telecomunicació. Exemples de casos anteriors són el projecte “Catalunya Connecta” per a la creació de centres de radiocomunicacions o el “projecte Heura” per connectar les escoles. A Catalunya, part de l’assessorament que podríem prestar com a col·lectiu ja està cobert per organismes interns de la pròpia Administració com és el CTTI. Per altra banda, els ajuntaments compten amb l’assessorament d’entitats com Localret.
En d’altres comunitats autònomes, l’Administració potser no compta amb uns recursos interns tan desenvolupats i això possibilita una major col·laboració amb el nostre col·lectiu.
També val a dir que d’altres territoris els enginyers de telecomunicació poden actuar en base a les competències autonòmiques en matèries com la contaminació acústica, l’eficiència energètica, projectes d’activitat,...Com a exemple recent d’aquesta situació envers a la nostra professió, el ICAEN va posar al principi impediments injustificats per tal que els nostres col·legiats signessin certificats d’eficiència energètica per edificis quan la normativa estatal així ho permetia. Aquest problema ja es va solucionar satisfactòriament perquè diversos col·legis vam instar al Ministeri d’Indústria a que aclarís a la Generalitat les irregularitats que estava cometent.
El fet de comptar amb un Col·legi a nivell autonòmic ja s’ha vist que és irrellevant per millorar aquesta situació i més a l’actualitat on l’Administració no disposa de recursos ni perspectives de projectes significatius que puguin desenvolupar la professió.
ASPECTES DE FUTUR
Com afectarà la nova Llei de Serveis i Col·legis professionals?
Actualment s’està preparant una canvi legislatiu que modificarà l’organització de diverses professions a diversos nivells. Això previsiblement, suposarà la derogació de l’actual llei de Col·legis vigent des de l’any 1974 tot i que ha estat diversos cops modificada.
Amb aquest nou escenari, encara incert, cada professió i Col·legi professional haurà d’adaptar-se oportunament. Per això, el moment actual convida a esperar que s’aclareixi el marc global en el que les professions i les organitzacions que els representin s’hauran de desenvolupar.
Aquesta futura llei també establirà les professions que mantenen la col·legiació obligatòria. En el transcurs de la seva aprovació en aquesta legislatura, la col·legiació segueix sent obligatòria.
Podrien constituir-se en un futur col·legis autonòmics per a la nostra professió?
En aquest cas, cal tenir en compte que la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei 7/2006 de 31 de maig, sobre exercici de professions titulades i Col·legis Professionals de Catalunya, ha establert el criteri d’interpretació per poder constituir un col·legi autonòmic quan prèviament existeixi un Col·legi d’àmbit estatal únic. En aquest cas cal que prèviament a la constitució del col·legi autonòmic el col·legi estatal segregui les seves demarcacions o delegacions.
Aquest procés s’ha de realitzar conforme les normes estatals. Per tant, a la pràctica implica que l’Estat hauria de modificar els estatuts vigents del nostre Col·legi mitjançant un Reial Decret que possibiliti una nova organització col·legial.
Si arribés a donar-se aquest pas, llavors amb posterioritat, mitjançant algun dels procediments recollits a la corresponent normativa autonòmica en matèria de col·legis professionals, es podrà crear un col·legi autonòmic plenament legal.
Es podrien incorporar altres titulacions al Col·legi?
Actualment no és possible ja que els nostres estatuts només permeten la col·legiació de persones titulades en “enginyeria de telecomunicació” o d’aquelles que hagin estudiat el màster universitari en enginyeria de telecomunicació d’acord amb l’Ordre CIN 355/2009.
