El Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació ha commemorat el centenari de la primera emissió oficial de radiodifusió a Espanya, que es va fer des de l'emissora EAJ-1 Radio Barcelona el 14 de novembre de 1924. L'enginyer de telecomunicació ha estat clau a aquesta història, desenvolupant i modernitzant les infraestructures que van permetre la seva expansió.

Avui dia la ràdio continua connectant milions de persones.

Un segle després, experts del sector es van reunir per recordar els avenços tecnològics que han fet possible la radiodifusió i per debatre'n el futur en un entorn cada vegada més digital.

La jornada, celebrada el 14 de novembre, va ser inaugurada amb una benvinguda a càrrec de Juan Diego Otero Martín, subdirector d'Anàlisi de Mercats de Comunicacions Electròniques de la CNMC, i Francisco Viviani, degà del COETC, que van destacar la importància de la radiodifusió en l’evolució de la comunicació global.
Otero va parlar sobre la importància de reflexionar al voltant de totes les persones que han fet possible aquest segle de ràdio, tant davant com darrere dels micròfons. Per part seva, Viviani ha recordat com la ràdio ha demostrat les seves fortaleses, especialment en moments difícils com la catàstrofe de València.

La jornada va permetre conèixer les perspectives d'altres participants, que van compartir la seva perspectiva sobre el present i el futur de la radiodifusió, ressaltant la seva rellevància en un entorn cada cop més digital i connectat.

L'esdeveniment va arrencar amb la ponència de José Antonio Delgado Penín, professor emèrit de la UPC i membre del Foro Histórico de las Telecomunicaciones, que va detallar les fites tècniques excel·lents de la radiodifusió sonora en la seva història centenària, des dels pioners de la ràdio fins a les modernes emissions digitals.

El paper de l'enginyeria en la ràdio

A continuació, es va desenvolupar el panell De les ones a la veu, el paper de l'enginyeria a la ràdio, moderat per Joan A. Ruiz-de-Azua, director del grup de recerca de Space Communications de la fundació i2CAT. Hi van participar Antonio Fernández-Paniagua Díaz-Flores, subdirector general de planificació i gestió de l'espectre radioelèctric SETID; Ramon Salat, director d'oportunitats estratègiques de Cellnex Telecom; Francisco Hurtado, director tècnic d'AXION; i Santiago Rey, CEO de Televes Corporació.

En aquesta taula es van compartir perspectives sobre el present de la ràdio digital a Espanya i funcionalitats com les del seu ús per a emergències. Santiago Rey va destacar la importància de treballar conjuntament amb els operadors per desenvolupar un pla tècnic que impulsi la implantació de la ràdio digital al país. A més, va emfatitzar que a diversos països europeus ja s'ha desplegat la tecnologia DAB+ i que a Espanya ja hi ha 3 milions de vehicles amb receptors.

També va posar en relleu que aquesta tecnologia és més sostenible des del punt de vista de consum elèctric davant de la ràdio via internet. Fernández-Paniagua va recordar que el pla de ràdio digital va ser aprovat el 1999 i continua sent la base perquè aquest avenç es pugui materialitzar amb la col·laboració de tots els actors del sector. Ramón Salat va afirmar que des de Cellnex consideren que la transició lògica és cap a DAB+ complementat amb el podcast i el broadband, mentre que Francisco Hurtado ha posat èmfasi que Espanya està a la cua d'Europa en la implantació de la ràdio digital i cal recuperar el ritme europeu en aquest desenvolupament.

El futur de la ràdio

El futur de la radiodifusió va ser abordat a la taula rodona El futur de la ràdio, amb moderació de Daniel Ollé, subdirector de la Subdirecció Tècnica de Comunicacions Electròniques de la CNMC Pere Buhigas, director de Ràdio 4 de RNE, Augusto Molina, director tècnic de la cadena SER, Natàlia Prats Buendía, directora d'Infraestructures Digitals de la CCMA, i José Luis Fernández Carnero, vicepresident de la Comissió d'Indústria Electrònica d'AMETIC, van oferir les perspectives sobre com la ràdio s'adaptarà als canvis tecnològics.

En aquesta taula els participants van reflexionar sobre la manera com la tecnologia i la digitalització estan transformant el mitjà. de ràdio convencional, una dada esperançadora, tot i que ara el mitjà s'enfronta a l'impacte de la intel·ligència artificial al periodisme i els processos de producció també va anunciar que el mateix dia. 14 al matí es van iniciar la primera emissió a DAB+ en català des del Tibidabo.

També es va emfatitzar la importància de combinar tecnologia amb continguts per arribar a tota la ciutadania. Natàlia Prats va parlar de com arribar a la gent jove és una qüestió també de continguts adequats, no només de tecnologia.

A més, Augusto Molina va destacar la tendència cap a la ràdio televisada, un canvi inevitable que ja s'està incorporant a la indústria.  Sobre el tema de DAB+, va comentar que es necessita l'extensió de cobertura i buscar el model per fer-ho sostenible econòmicament.

Fernandez Carnero va tractar el tema de l'apagat de la FM posant en valor la digitalització de la ràdio ja que les tecnologies digitals són immunes a les interferències. Va proposar la realització d'un pla tècnic nacional sobre la ràdio digital.

Ana Ormaechea, Chief Digital Officer de Ràdio a PRISA Media, va tancar l'esdeveniment amb la seva ponència El poder de la conversa en un futur sintètic, reflexionant sobre levolució de les veus sintètiques i els desafiaments que plantegen en termes de credibilitat i desinformació. Per continuar informant amb credibilitat i immediatesa necessitem a les redaccions redactors, però també enginyers que desenvolupin per exemple eines de detecció de veus sintètiques", va afirmar.

L'acte va finalitzar amb unes paraules d'agraïment de Carles Escolà, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat de Catalunya, que va traslladar els plans i les línies programàtiques dins de la seva secretaria, estenent la mà cap a una col·laboració amb els professionals del sector.